GUERRA DE GOYA

Hola de nou a tots i a totes!

En aquesta entrada anem a tractar les diferències entre les dues obres que representen la mateixa guerra, la Guerra de l'Independència (1808- 1814)

José Casado del Alisal. 1864. La rendición de Bailén. Óleo sobre lienzo. Museo del Prado

Des de la nostra opinió, veiem a dos bàndols aparentment enfrontats, que acaben de lluitar i on un dels dos s'ha alçat amb la victòria, suposadament els de la dreta, perquè els de l'esquerra es veuen enfadats. Com diu el títol de l'obra és a Bailén (una ciutat i municipi espanyol pertanyent a la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia).

Els exèrcits que observem són, l'exèrcit hispà-anglès (a l'esquerra) i l'exèrcit francès (a la dreta). Sembla ser, que s'està celebrant la cerimònia de la rendició de les tropes franceses sota el comandament de Dupont, enfront de les tropes hispà-angleses que estaven al comandament del general Castaños. Els generals francesos es rendeixen i el general espanyol els mostra els seus respectes, encara que sigui l'enemic.

Més concretament, es tracta d'una font històrica gràfica, en concret la pintura es titula “La rendició de Bailén” de José Casado del Alisal, és un oli realitzat en 1864 pel pintor espanyol i les seves dimensions són de 338 × 500 cm.

El seu contingut és polític-militar, ja que reflecteix la victòria de l'exèrcit espanyol (ajudat per l'exèrcit anglès) sobre els francesos, que es va produir el 19 de juliol de 1808. Aquesta victòria es va produir durant la primera fase de la Guerra de la Independència; on, com hem dit abans, els espanyols, ajudats pels anglesos, van despatxar l'exèrcit invasor francès de Napoleó.

Cal destacar que la data en la qual es va pintar el quadre va ser entre 1864 i 1865, per tant, és una font secundària, ja que Casado del Alisal va interpretar lliurement el que havia succeït cap a gairebé mig segle abans.

Descrivint una mica més l'obra, podem dir que el quadre representa el moment de la rendició dels francesos després de la batalla. A l'esquerra observem als vencedors, els espanyols i anglesos, i a la dreta els francesos vençuts i tristos. També observe les diferències entre l'exèrcit hispà-anglès i el francès, on en aquest últim tots van uniformats, pertanyents a un exèrcit poderós.

Francisco de Goya. 1808. Nº 5. Y son fieras. Aguafuerte sobre papel. Museo Británico

Veiem a un grup de gent barallant-se, amb el que aparenten ser llances i escopetes. Al meu semblar són dones lluitant contra homes, per l'any de realització, diria que és la guerra de la independència, on les dones van sortir també al carrer a lluitar.

Veiem que la dona de blanc que està d'esquena porta a un nen en braços, deduim que van haver de sortir a lluitar per garantir la seva seguretat i la dels seus fills. Imaginem el malament que ho estarien passant per sortir amb els seus nens a lluitar contra els francesos.

Aquesta dona de blanc, es veu com li dóna amb la llança a un dels soldats i el deixa inconscient, mentre una altra, està en el sòl i la de més lluny, porta com una pedra a la mà que sembla que la hi vagi a tirar a un dels soldats. Aquesta estampa ens acosta a una nova consideració de la dona. La guerra allibera els monstres que tots tenim dormits, també els de les dones. Accions d'extrema violència o dramatisme causen major impacte quan són dones les que les protagonitzen. D'aquí el qualificatiu de Goya de “fieras”, aquestes dones que amb el seu fill en braços agredeixen amb una pica als soldats o que participen en el linxament de l'enemic manifesten fins a quins límits la guerra canvia a les persones.

L'obra es titula “Y son fieras” de Goya realitzada entre 1810-1814, feta sobre paper "avitelado i ahuesado", i les seves dimensions són 158 x 210 mm.

Goya, va ser espectador i actor dels esdeveniments de la Guerra de la Independència. El pintor vivia a Madrid quan, el 2 de maig de 1808, va tenir lloc l'aixecament de la població contra els francesos.