LA VISIÓ DE GOYA

Per què li interessa a Goya representar el dia a dia de la guerra i no les grans batalles?

Des de la nostra opinió, per el que hem pogut veure a internet, ja que nosaltres no tenim la possibilitat d'obtenir aquestes dades a Goya li interessava representar el dia a dia de la guerra ja que és això el que ell vivia, ja que es trobava entre la població que sofreix les conseqüències de la mateixa. A més, ell, en la seva obra, representa el seu pessimisme i les seves conviccions, ja que tracta de plasmar els seus sentiments cap al que està observant als carrers. Goya busca reflectir la condició humana més que la superficialitat de la guerra, en la qual les batalles són totes iguals (un exèrcit enfrontant-se a un altre). Vol reflectir la crueltat de tots dos bàndols.

D'altra banda, en el dia a dia de la guerra és on es pot observar el sofriment de la població, entre la qual es troben les dones i els nens, per donar a conèixer el que ells van viure.

Què observem més, la crueltat o l'heroïcitat en les representacions de Goya de qualsevol dels dos bàndols?

Encara que en alguns dels gravats s'observen accions heroiques, s'observa clarament la valentia de la dona en la guerra, la qual cosa si que tenen totes les imatges en comú és que reflecteixen clarament la crueltat de la guerra de la independència.En tots ells podem veure, gent sofritn, xiquets a una temprana edad vivint mals moments junt amb les seves mares, cossos sense vida caiguts en combat,etc. A més, en les escenes que hem pogut vuere en anterioirs entrades observem que va haver-hi ajusticiats per tots dos bàndols sense que poguessin optar a un procés legal de justícia i sent sentenciats en el lloc de l'enfrontament.

ELS DESASTRES DE LA GUERRA

Hola, estem preparats per saber més sobre Els desastres de la guerra? Allà anem!

L'enfrontament de la Guerra de la Independència (com hem explicat anteriorment amb més profunditat ) va consistir en l'alçament del poble de Madrid, quan els francesos amb Napoleó Bonaparte al capdavant van envair Espanya i “va obligar” a Baiona al fet que Carlos IV i el seu fill Fernando VII li cedissin el tron espanyol. Una vegada tenia la corona espanyola la hi va concedir al seu germà Jose Bonaparte que regnaria com Jose I, això va ser el desencadenant de la guerra.

Els desastres de la guerra són estampes que van estar relacionades amb la Guerra de la Independència. Podem distingir tres parts, aquestes són:

1. Primera part (estampes 1 a 47), amb estampes centrades en la guerra.

2. Segona part (estampes 48 a 64), centrada en la fam, bé sigui conseqüència dels Llocs de Saragossa de 1808 o de la carestia de Madrid entre 1811 i 1812.

3. Tercera part o «Capritxos emfàtics» (estampes 65 a 82), que es refereixen al període absolutista després del retorn de Fernando VII. En aquesta secció abunda la crítica sociopolítica i l'ús de l'al·legoria mitjançant animals.

A continuació analitzarem a partir d'aquestes 4 obres la imatge de la guerra que Goya volia transmetre:

Imatge 1. Con razón o sin ella.

El primer que hem observat és la diferència entre tots dos grups combatents. D'una banda els espanyols, ni armats ni uniformats, per contra els francesos uniformats i ben equipats amb armes. En els rostres dels espanyols veiem la tràgica expressió de la mort i el sofriment humà, amb les cares ensangonades i esperant que els francesos acabin amb ells.

A diferència de Goya, ningú abans havia reflectit en les seves obres les cares de sofriment dels homes a punt de morir. A més, dibuixa amb tot detall, l'altra cara de l'enfrontament, on moltes persones van ser assassinades.

És interessant subratllar, que en moltes de les obres de la guerra de Goya observem com dos plànols, en el primer plànol les figures protagonistes i al fons altres combatents per reflectir el caràcter col·lectiu dels fets.

Imatge 2. Lo mismo

El títol d'aquesta estampa, Lo mismo, al·ludeix a l'anterior Con razón o sin ella. La relació entre ambdues és molt estreta i poden entendre's com a imatges complementàries; si la primera mostrava la mort dels espanyols, aquesta segona ens mostra l'oposat. Amb més profunditat, podem veure entre les cames de l'home situat a el centre, a un grup d'espanyols acoltellant a un soldat francès, i, amb una mica menys de precisió, a l'esquerra, a un altre espanyol armat amb un altre ganivet amenaçant a un soldat.

En un primer plànol al soldat espanyol amb les cames obertes i el destral a la mà a punt d'atacar a un francès. Se li representa amb el rostre embogit, i es disposa a donar una destralada mortal al ja indefens soldat francès que amb prou feines pot fer una altra cosa que protegir-se inútilment amb la mà.

Imatge 3. Que valor!

Observem a una dona d'esquena que prepara un canó i als seus peus jeuen alguns cadàvers. La dona està sobre els cadàvers dels soldats per utilitzar el canó i disparar contra l'enemic francès. És l'única escena que presenta Goya amb un protagonista concret en tota la sèrie, i en és una dona, per emfatitzar el paper de la dona en aquesta guerra.

La dona d'aquesta estampa ha estat relacionada amb l'heroica de Agustina d'Aragó en la primera defensa de Saragossa. Goya amb aquesta estampa d'una dona podria reflectir i referir-se a totes aquelles dones que van tenir un paper actiu en la guerra.

Imatge 4. Ya no hay tiempo

En aquesta última obra a analitzar, les dones tornen a ser protagonistes, Goya ens mostra l'altra cara de la guerra. Aquesta faceta de la guerra que sofreixen les dones desprotegides davant els francesos, parlem de violacions, maltractament, etc. Goya els dedica també el seu espai a aquestes dones que tan malament ho van passar.

Pel que sembla, quan arriba l'home d'esquena tots paralitzen els seus actes, en la dreta el soldat que és a punt de matar a l'home del sòl. En l'esquerra un home, suposem que francès, abraçant a una dona per sobrepassar-se amb ella.

Per finalitzar, Goya tènia una visió molt personal de la guerra i va voler reflectir en ella la crueltat de l'aquesta guerra. No solament transmetent batalles que podien ocórrer diàriament entre tots dos fronts, si no que també buscava reflectir la realitat de les dones i el paper actiu que van prendre elles en la Guerra de la Independència. Analitzant una mica les obres de Goya, s'adonem que no li importava reflectir els grans esdeveniments de la guerra, si no els problemes que ocorrien diàriament, crec que s'interessava més pel dia a dia, perquè la gent es donés conte que darrere d'una victòria o una derrota d'una guerra hi ha moltes més coses, com la crueltat i els successos sagnants per a tots dos exèrcits.

QUE VA DESENCADENAR LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA?

Que va desencadenar la Guerra de la Independència?

Per començar amb el treball que anem a realitzar, creiem convenient introduir una mica el que va succeir anteriorment a la Guerra de la Independència tema al com girarà tot el nostre treball. Aprofundint en la següent entrada en el tema de la DONA A TRAVÉS DELS DESASTRES DE LA GUERRA DE GOYA.

A partir d'aquesta línia cronològica, explicaré com i per què es va iniciar la Guerra de la Independència

El nostre propòsit és aclarir per què es va produir la Guerra de la Independència. Per a això hem de retrocedir a 1714, al final de la Guerra de Successió en la qual, a Espanya, mor l'últim representant de la Casa dels Habsburg, Carlos II d'Espanya. A causa que Carlos II no tingués descendència, es va instaurar la Casa de Borbó en el tron d'Espanya. Com és evident, des d'aquest moment, i durant tot el segle XVIII, Espanya i França mantenen una aliança coneguda com Els Pactes de Família.

Anys més tard, amb la revolució francesa de 1789 i l'execució del rei francès Luis XVI, Els Pactes de Família amb Espanya queden trencats fins que en 1795 el favorit de la reina d'Espanya María Luisa i del primer ministre de Carlos IV, Manuel Godoy, signatura amb la Convenció Republicana els Tractats de Sant Ildefons. Aquests pactes, confirmats pel Consolat de Napoleó Bonaparte, arrosseguen a Espanya al maig de 1801 a una breu guerra contra Portugal. Ja que aquest va rebutjar l'ultimàtum que França li donava perquè trenqués la seva tradicional aliança amb la corona britànica, ja que la corona britànica estava enfrontada a la França de Napoleó.

Aquest enfrontament, es va dir la Guerra de la Tarongers, que va durar sosl 18 dies, l'exèrcit espanyol ocupa gairebé una vintena de poblacions frontereres i Portugal signa la Pau de Badajoz el 6 de juny de 1801, per la qual Espanya retornava totes les seves conquestes excepte una. Després d'aquesta victòria, Godoy va posar a la disposició de Bonaparte a l'Armada espanyola per a la guerra naval contra els britànics, i també tot tipus d'ajuda econòmica. Aquesta aliança acaba en 1805, amb la derrota d'Espanya i França en la Batalla de Trafalgar, on Napoleó es veu obligat a renunciar a la invasió directa de les illes britàniques.

Napoleó va intentar negociar amb el govern britànic, però fou un fracàs, llavors, va decidir rellançar l'enfrontament directe amb els britànics mitjançant el Bloqueig Continental (va consistir en un sistema econòmic i comercial impost per França pel qual s'excloïa a Gran Bretanya de tot intercanvi mercantil amb la resta d'Europa, amb l'esperança d'arruïnar-la financerament).

A més a l'agost de 1807, Napoleó va exigir a la cort portuguesa el tancament dels seus ports als vaixells britànics, davant la negativa el 18 d'octubre de 1807, travessa la frontera hispanofrancesa amb el suport i l'acceptació de Godoy. Qui pocs dies després (el 27 d'octubre) signa el Tractat de Fontainebleau en el qual s'estipula la invasió militar francoespañola de Portugal.

En virtut d'aquest tractat 65.000 soldats francesos ocupen ràpidament les ciutats més importants de la meitat nord d'Espanya. En observar la situació, Godoy decideix traslladar la família real a Aranjuez al març de 1808 amb l'objectiu d'assegurar la seva fugida cap al sud, fins a Sevilla, on embarcarien per a Amèrica, com havia fet ja Juan VI de Portugal.

El descontentament popular davant aquests esdeveniments és instrumentalitzat per un grup d'aristòcrates que desitgen enderrocar a Carlos IV i Godoy per fer rei a l'hereu Fernando VII i esclata el 17 de març de 1808 el Motí d'Aranjuez: la multitud crema el palau de Godoy (que gairebé és linchado) i es produeix la renúncia de Carlos IV cedint el tron a Fernando VII, el seu fill.

En aquest moment, Napoleó aprofita la mala situació de la monarquia espanyola i el domini, que ja té, per traslladar a Carlos IV i a Fernando VII a Baiona, els qui li cedeixen la corona d'Espanya perquè el seu germà José Bonaparte regni com José I.

Com a resposta a aquesta situació, es produeix l'aixecament popular madrileny del Dos de Maig de 1808.

GUERRA DE GOYA

Hola de nou a tots i a totes!

En aquesta entrada anem a tractar les diferències entre les dues obres que representen la mateixa guerra, la Guerra de l'Independència (1808- 1814)

José Casado del Alisal. 1864. La rendición de Bailén. Óleo sobre lienzo. Museo del Prado

Des de la nostra opinió, veiem a dos bàndols aparentment enfrontats, que acaben de lluitar i on un dels dos s'ha alçat amb la victòria, suposadament els de la dreta, perquè els de l'esquerra es veuen enfadats. Com diu el títol de l'obra és a Bailén (una ciutat i municipi espanyol pertanyent a la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia).

Els exèrcits que observem són, l'exèrcit hispà-anglès (a l'esquerra) i l'exèrcit francès (a la dreta). Sembla ser, que s'està celebrant la cerimònia de la rendició de les tropes franceses sota el comandament de Dupont, enfront de les tropes hispà-angleses que estaven al comandament del general Castaños. Els generals francesos es rendeixen i el general espanyol els mostra els seus respectes, encara que sigui l'enemic.

Més concretament, es tracta d'una font històrica gràfica, en concret la pintura es titula “La rendició de Bailén” de José Casado del Alisal, és un oli realitzat en 1864 pel pintor espanyol i les seves dimensions són de 338 × 500 cm.

El seu contingut és polític-militar, ja que reflecteix la victòria de l'exèrcit espanyol (ajudat per l'exèrcit anglès) sobre els francesos, que es va produir el 19 de juliol de 1808. Aquesta victòria es va produir durant la primera fase de la Guerra de la Independència; on, com hem dit abans, els espanyols, ajudats pels anglesos, van despatxar l'exèrcit invasor francès de Napoleó.

Cal destacar que la data en la qual es va pintar el quadre va ser entre 1864 i 1865, per tant, és una font secundària, ja que Casado del Alisal va interpretar lliurement el que havia succeït cap a gairebé mig segle abans.

Descrivint una mica més l'obra, podem dir que el quadre representa el moment de la rendició dels francesos després de la batalla. A l'esquerra observem als vencedors, els espanyols i anglesos, i a la dreta els francesos vençuts i tristos. També observe les diferències entre l'exèrcit hispà-anglès i el francès, on en aquest últim tots van uniformats, pertanyents a un exèrcit poderós.

Francisco de Goya. 1808. Nº 5. Y son fieras. Aguafuerte sobre papel. Museo Británico

Veiem a un grup de gent barallant-se, amb el que aparenten ser llances i escopetes. Al meu semblar són dones lluitant contra homes, per l'any de realització, diria que és la guerra de la independència, on les dones van sortir també al carrer a lluitar.

Veiem que la dona de blanc que està d'esquena porta a un nen en braços, deduim que van haver de sortir a lluitar per garantir la seva seguretat i la dels seus fills. Imaginem el malament que ho estarien passant per sortir amb els seus nens a lluitar contra els francesos.

Aquesta dona de blanc, es veu com li dóna amb la llança a un dels soldats i el deixa inconscient, mentre una altra, està en el sòl i la de més lluny, porta com una pedra a la mà que sembla que la hi vagi a tirar a un dels soldats. Aquesta estampa ens acosta a una nova consideració de la dona. La guerra allibera els monstres que tots tenim dormits, també els de les dones. Accions d'extrema violència o dramatisme causen major impacte quan són dones les que les protagonitzen. D'aquí el qualificatiu de Goya de “fieras”, aquestes dones que amb el seu fill en braços agredeixen amb una pica als soldats o que participen en el linxament de l'enemic manifesten fins a quins límits la guerra canvia a les persones.

L'obra es titula “Y son fieras” de Goya realitzada entre 1810-1814, feta sobre paper "avitelado i ahuesado", i les seves dimensions són 158 x 210 mm.

Goya, va ser espectador i actor dels esdeveniments de la Guerra de la Independència. El pintor vivia a Madrid quan, el 2 de maig de 1808, va tenir lloc l'aixecament de la població contra els francesos.

BENVINGUTS AL NOSTRE BLOG!

Hola!

El nostre nom és Sara Ferrer Mira i Angela Chiquillo Galiana, estudiants de segon de Magisteri d'Educació Infantil en la Universitat d'Alacant. Hem estudiat, amb anterioritat, un cicle superior d'Educació Infantil, al CIP FP de Batoi.

La realització d'aquest blog és per a l'assignatura "Didàctica del coneixement del Mitjà Social i Cultural". Iniciarem les nostres entrades parlant del paper de la dona en la guerra de la Independència i aprofundirem a poc a poc en el tema.